La majoria d’anuncis de moda o de higiene personal o inclús de qualsevol producte, tendeixen a posar als seus anuncis a dones que de per si ja estan primes i, després, abans de llençar la publicitat al mercat les retoquen amb photoshop per aprimar-les. Quantes vegades em vist a noies que semblaven esquelètiques a portades de revistes de moda o a anuncis de colònies televisats? Masses vegades.
Aquest no és el cas de l’actriu Keira Knightley que ja ha patit dos cops els retocs del photo
shop, en aquest cas no per a aprimar-la o deixar-li menys pit a la imatge, que és “el què es porta”, sinó per augmentar-li. Degut a l’estrena de la pel·lícula El rei Artur, l’actriu va haver de possar a cartells on els publicistes, no contents amb la fotografia li van augmentar el pit unes quantes talles ja que ella és molt poc voluminosa i necessitaven que resultés atractiva per als nois, perquè així tinguessin un motiu més per anar a veure la pel·lícula al cinema. El segon cop que ha patit un augment de pit ha estat en un anunci que ha sortit fa poc del perfum Coco Mademoiselle de Chanel.
Això em fa adonar-me que igual que critiquem el retoc d’imatges de noies per fer-les més primes, ta
mbé cal criticar els retocs per fer-les més grasses o voluminoses. Sens dubte, un cos molt prim no és la imatge sana i, per tant, correcte a transmetre, però s’ha de tenir clar que també hi ha dones amb el cos d’aquesta actriu que es poden sentir ofeses al saber que el seu pit no és maco com per publicitar-lo. El fet de lluitar perquè la publicitat ens vengui una imatge real dels cossos de les persones, també implica que quan aquestes siguin primes, no cal deixar-les fora, sinó incloure-les també, perquè hi ha molts tipus de dona. S'han de marcar uns límits i unes pautes, perquè al final ja no s'acaba sabent què és el què està bé o què és el què està malament, què volem veure i què no. Per exemple, el Regne Unit s'està proposant no utilitzar aquests programes de retocs als anuncis i en el cas que es fes, s'hauria d'avisar en el mateix, què hi ha modificacions respecte la imatge real.
Aquesta idea em sembla bona, ja que considero que en alguns anuncis no hauria d'estar permès el photoshop, però en el cas que fós imprescindible, s'hauria d'avisar als espectador o comparadors què allò que veuen és fruit de moltes hores a un programa d'ordinador.
En comptes de tan sols promocionar una imatge saludable de les persones, s'hauria de promocionar una imatge real, que mostrés que hi ha molts tipos de dones i homes, alguns alts/es, d'altres prims/es, grassos /eso esquifits/des, ja que aquests també poden resultar atractius/ves i, com bé diuen: "para gustos los colores".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada