dijous, 12 de novembre del 2009

Crònica d'una mort anunciada


El CCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) acull per cinquè any consecutiu una de les exposicions itinerants de fotoperiodisme professional més importants del món.
El World Press Photo és una exposició anual que es pot veure en vuitanta ciutats de quaranta països. Així doncs, l’exposició és un recull dels fets històrics més importants de l’any i també de les millors fotografies presentades tant per agències com per diaris. Tot i que aquest any ha perdut el seu patrocinador, això no ha impedit que professionals i curiosos hagin assistit a gaudir de l’exposició.

D’entre totes les fotografies que s’agrupen sota onze categories diferents, m’ha cridat especialment l’atenció una de Lissette Lemus, una reportera gràfica de El Salvador. A més, cal destacar que va guanyar el primer premi de la categoria "vida quotidiana”. Allò que m’és m’ha impactat és la duresa de la imatge, com els nens miren a la mare d’un dels seus companys d’escola, Petrona Rivas que acaba de ser morta per una banda criminal. Es calcula que a El Salvador moren cada dia deu persones assassinades i la majoria són víctimes d’aquestes bandes.

Petrona Rivas és una jove de tant sols 20 anys ha viscut moltes desgràcies malgrat la seva joventut. Primer va morir la seva mare i es va haver de fer càrrec dels seus tres germans petits i, més tard, quan creia haver trobat la felicitat al costat del seu marit i de les seves dues filles, aquest va ser empresonat per tràfic de drogues i, novament, es va tornar a trobar sola per mantenir una família. Tanmateix, tot i haver patit molt, era una noia molt treballadora i amb una energia capaç de moure muntanyes, però el que no sabia és que acabaria pagant l’odi que havia acumulat el seu marit amb una banda que es dedicava al crim organitzat. Molts habitants del poble sabien que ella podia ser la següent víctima, però ningú va gosar dir-li res per por a posar en perill la seva vida.
Mentre acompanyava els seus fills a l’escola va notar que algú la seguia, però no va donar molta importància. Va deixar els seus fills com de costum i a uns dos-cents metres de l’escola va ser assassinada d’un tret per un dels sicaris de la banda. Mentrestant, els nens que es trobaven a la porta de l’escola contemplaven aquesta esgarrifosa escena.