Les emisores de ràdios pirates

El passat dimarts 3 de novembre, Mònica Terribas, Montse Pérez, Eugeni Sallent i Montse Melià varen llegir un manifest signat per 16 associacions i mitjans de comunicació (entre els quals podem trobar a Antena 3, ACR, Catalunya Ràdio, COM-Ràdio, Cuatro, TV-3...) reclamant el ces de les 200 emissores de ràdio il·legals que operen a Catalunya i que ocupen un 15% de l’espectre radiofònic, interfereixen en les ondes, se salten les normes i originen competència deslleial. Després de la lectura del manifest, anunciaren l’enviament del text al Congres dels Diputats per tal que els grups parlamentaris afegissin les seves reivindicacions en el debat per aprovar la nova Llei General de la Comunicació Audiovisual. Això és degut al fet que no tothom està d’acord amb les sancions que preveu la nova llei per que les troba insuficients i creu necessària la reformulació d’aquestes. Altres, en canvi, simplement celebren l’aprovació de la llei i resten satisfets. Tot i això, en general, es desitja fer una remodelació de la Llei per tal que aquestes entitats pirates no actuïn amb total impunitat, tal i com ho fan ara tot i que se sap on se situen. Per exemple, la fotografia annexada a aquesta notícia pertany a la zona muntanyosa de El Guinardó (Barcelona) on hi ha 20 antenes instal·lades, de les quals 18 són il·legals. D’altra banda, és important considerar que aquestes antenes no només incompleixen normes relacionades amb els mitjans de comunicació, sinó que també infligeixen normatives urbanístiques, mediambientals, de competència, hisenda pública i seguretat social.
Personalment, considero que aquesta reformulació de la Llei és totalment necessària pel desenvolupament d’un bon mitjà de comunicació com és la ràdio. A més, cal establir uns límits legals per tal de fer “bona ràdio” amb unes competències lleials i per no embrutar el nom d’aquest mitjà.