A L'HOMBRA DEL SEU ARBRE

En aquesta fotografia apreixen els quatre protagonistes de la meva història: els germans Rahmet i els germans Jahlim. Tos quatre es coneixen desde que eren petits ja que les seves famílies sempre han estat molt unides. Es podria dir que tots quatre són germans. Quan eren adolescents, un dia van anar a un gran arbre que hi ha fora de Bagdad i es van prometre entre tots que pasés el que pasés sempre serien amics, que mai es trencaria el vincle que els unia. Passat uns anys, els germans Rahmet havien heretat el negoci del seu pare, un petit restaurant, i l'havienmodernitzat i convertit en uns dels millors restaurants de la ciutat. Els Rahmnet havien prosperat económica i socialment. En canvi, els germans Jahlim continuàven treballant en la construcció, tal i com havien fet el seu pare i el seu avi. Tot i així, els quatre encara es veien sovint, i fins i tot, els Rahmet els hi havien dit als Jahlim si volien treballar amb ells al restaurant. Al cap d'un temps, un dia un dels germans Jahlim els hi va dir als Rahmet que, ja que l'exèrcit americà estava a punt d'arribar a la ciutat, seria millor que tanquèssin el restaurant per uns dies per tal d'evitar alguna desgràcia. Pero els Rahmnet no el van fer cas ja que consideràven que era una gran pèrdua de diners i que el restaurant no estava en situació de perill i que es trobava a les afores de la ciutat, molt a prop del camp on hi era l'arbre on anys enrere tots quatre havien fet aquella promesa. Però tal i com els Jahlim temien, un matí, molt aprop d'on es trobava el restaurat es va produir un atemptat terrorista on van morir tres militars americans. Al cap de pocs minuts d'explotar la bomba, mig exèrcit americà va arrivar a la zona i va decidir venjar-se destruint tot el que se'ls hi posava pe'l davant, inclús matar a ciutadans civils. Just en aquell moment els quatre amics es trobàven en el restaurant observant atemorits tot el que estava passant a fora. Va ser en aquell moment quan un dels soldats americans van entrar al restaurant i va començar a disparar a tothom qui es trobava allà. Per sort, tots quatre van poder escapar per la porta del radere del local i van poder fugir cap al camp. Però quan es pensaven que ja estava fora de perill va aperèixer un petit grup de soldats que estaben registrant els voltans de la zona. Va ser en aquell moment quan els quatre, conscient que anàven a morir, van decidir còrrer cap a l'arbre. Pocs minuts després van aparèixer els soldats americans i van disparar granades de fum per tal de no deixar escapar als quatre fugitius. Espantats, van decidir que no hi havia millor manera de morir que agafats de la mà a la hombra d'aquell arbre, el seu arbre, l'arbre dels quatre amics, l'arbre dels quatre germans.