Matar per no perdonar

Una de les fotografíes que més em va impactar és una de Lissette Lemus, de El Salvador, en la qual s’aprecia el final fatal de la vida de Petrona Rivas. La protagonista d’aquesta trágica història era mare de dos fills, un nen i una nena, els quals havien rebut la millor educació que la seva mare els havia pogut oferir, ja que per falta de diners, no era la que ells haguessin desitjat. El fill de Petrona, Luís, de 17 anys, s’anava tornant cada vegada més agressiu a mesura que anaven passant els anys, però ella no sabia pas quin era el motiu de la seva violència i mal caràcter. Tots els caps es van lligar quan un dia la germana petita de Luís, Valeria, va trobar-se al seu germà al carrer amb una coneguda banda criminal, amb la qual resultava que s’havia ajuntat. La tristesa i la impotència que va sentir Petrona quan se’n va assabentar no es pot expresar amb paraules, se sentía abatuda i perduda. Fruit de la desesperació, i veient que Luís no reaccionava i arribats al punt que fins i tot intentaba agredir a la família, Petrona va decidir tancar el seu fill a un internat…però en el que no va pensar va ser en les conseqûències que això podria tenir.
Ja havia passat una temporada des de que a casa eren un menys, i tot va succeïr de manera gens esperada i en el moment menys esperat. Un dia com qualsevol altre, Petrona portava a Valeria a l’escola, i el que ella no sabia és que aquella seria la última vegada que veuria la seva filla. Va ser tornant cap a casa quan Petrona va ser assassinada per la banda a la qual el seu fill formava part, a la cantonada de la mateixa escola: va ser disparada per l’esquena al mig de la carretera, des de la furgoneta del líder de la banda. Es diu que els motius de l’assassinat són ben clars: la banda criminal de Luís mai no va perdonar que Petrona l’hagués internat.