Aquesta setmana s’ha presentat a París un llargmetratge italià íntegrament en Second Life, és a dir, rodat sense càmeres i on els personatges-avatar viuen diverses històries.
Second Life és un món virtual inspirat en la novel·la de ciència ficció Snow Crash, de Neal Stephenson i en el moviment literari cyberpunk. El producte va ser llançat el 2003 i desenvolupat per Linden Research Inc. Aquest món virtual ofereix la possibilitat que cadascú pugui de crear-se el seu propi perfil a partir d’un avatar en 3D plenament modificable. A més, un altre dels atractius d’aquest joc rau en el fet de poder comprar i vendre objectes virtuals a través d’un mercat que té una moneda local, el Linden dólar.
Berardo Carboni ha fet una adaptació d’aquest món virtual a la pel·lícula Vola Vola, de 90 minuts de durada . Segons la premsa italiana, es tracta del primer llargmetratge narratiu creat en un món virtual. El pressupost d’aquesta pel·lícula va ser d’uns 130 mil euros i narra les aventures de tres parelles molt diferents. Una d’elles ha nascut en un món on els mitjans de comunicació no tenen un paper fonamental en la formació de la consciència. La segona viu totalment integrada en el món de l’espectacle i ambdós volen ser eternament bells i aconseguir la fama i, finalment, la tercera parella pertany totalment al fenomen d’Internet. Cal afegir que el realitzador és conegut per una obra anterior, Shooting Silvio.
Aquest film es projecta aquesta setmana dins del festival parisenc dedicat a aquest tipus de cine anomenat Atopic. És un tipus de cinema que ja té nom propi: Machinima, neologisme sorgit de la combinació de paraules “màquina, animació i cinema”. Segons la declaració programàtica del festival, aquest cine realitzat en un món virtual, en particular en el dels videojocs, dóna eines suficients per crear obres noves i transgressores. Tot plegat, ens permet comprovar com s'estan imposant noves formes de fer cinema basades en noves estructures narratives a partir de videojocs o de móns virtuals.
Aquest film es projecta aquesta setmana dins del festival parisenc dedicat a aquest tipus de cine anomenat Atopic. És un tipus de cinema que ja té nom propi: Machinima, neologisme sorgit de la combinació de paraules “màquina, animació i cinema”. Segons la declaració programàtica del festival, aquest cine realitzat en un món virtual, en particular en el dels videojocs, dóna eines suficients per crear obres noves i transgressores. Tot plegat, ens permet comprovar com s'estan imposant noves formes de fer cinema basades en noves estructures narratives a partir de videojocs o de móns virtuals.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada