El passat dijous 26 de novembre es va produir un fet insòlit en el nostre país. Dotze diaris catalans van escriure una editorial conjunta, encara que redactada només pel diari La Vanguardia i El Periódico, anomenada La dignitat de Catalunya on es queixaven dels retalls que s’estan fent a l’Estatut de Catalunya, aprovat l’any 2006 pels ciutadans, en el Tribunal Constitucional. Aquesta unió de forces ha donat molt que parlar en els últims dies, no només pel contingut sinó també per la forma, i segur que això no quedarà aquí. Els mitjans més nacionalistes han defensat l’acció d’aquests diaris mentre que, els diaris nacionals es queixen de que fent aquesta iniciativa volen influir tant en l’opinió pública com en la decisió final.
En quant ha contingut, l’editorial es queixa de les grans retallades que està duent a terme el Tribunal Constitucional en un Estatut que ja està aprovat pels ciutadans. Tal i com ells diuen és la primera vegada en la història de la democràcia que desprès de ser aprovada una llei pels ciutadans l’Alt Tribunal es pronuncia sobre ella. Tampoc s’entén perquè no accepten la paraula ‘nació’ com a definitòria de Catalunya quan en l’article 2 de la Constitució s’accepta que “Espanya està integrada per regions i nacionalitats”. D’aquest tipus de decisions és d’on surt el debat sobre si els jurats del Tribunal Constitucional no estan massa influïts per les seves pròpies idees a l’hora de parlar sobre l’Estatut de Catalunya. I com aquest debat està al carrer i la polèmica també, trobo acceptable que els diaris se’n facin ressò i ho publiquin perquè tothom ho sàpiga.
L’altre tema controvertit és la forma en que van expressar la seva opinió. Alguns mitjans, sobretot nacionalistes, consideren que el fet de posar-se d’acord per publicar la mateixa editorial és una manera que tenen per influir en la població. Però jo crec que una gran part de la importància que tenen els mitjans en el món actual és gràcies a aquesta força que tenen per influir en l’opinió pública. Qualsevol mitjà, ja sigui escrit o audiovisual, amb el simple fet d’escollir quines notícies entraran en les seves publicacions, l’ordre d’aparició a partir de la importància que li atorguen i la manera de tractar-les ja estan influint en el que la gent pensarà. Un mitjà mai podrà ser totalment objectiu. Aquests mateixos mitjans, els que es queixen de la influència que els diaris catalans volen causar en la població, han de saber que pel simple fet d’estar publicant aquesta notícia ja estan fent el mateix que els diaris acusats.
Tot i això, fora d’aquesta polèmica, hem de tenir ben clara una qüestió. Podem estar més a favor o en contra de la opinió que aquests dotze mitjans van expressar però el que mai podem oblidar és que en aquest país existeix la llibertat d’expressió. Tots els mitjans de premsa i totes les persones poden dir el que pensen sense la por de ser censurats. Els mitjans nacionals poden estar en contra d’aquesta iniciativa però no poden queixar-se perquè l’única cosa que estan fent és expressar una opinió, que d’altra banda està molt estesa en el territori català.
En quant ha contingut, l’editorial es queixa de les grans retallades que està duent a terme el Tribunal Constitucional en un Estatut que ja està aprovat pels ciutadans. Tal i com ells diuen és la primera vegada en la història de la democràcia que desprès de ser aprovada una llei pels ciutadans l’Alt Tribunal es pronuncia sobre ella. Tampoc s’entén perquè no accepten la paraula ‘nació’ com a definitòria de Catalunya quan en l’article 2 de la Constitució s’accepta que “Espanya està integrada per regions i nacionalitats”. D’aquest tipus de decisions és d’on surt el debat sobre si els jurats del Tribunal Constitucional no estan massa influïts per les seves pròpies idees a l’hora de parlar sobre l’Estatut de Catalunya. I com aquest debat està al carrer i la polèmica també, trobo acceptable que els diaris se’n facin ressò i ho publiquin perquè tothom ho sàpiga.
L’altre tema controvertit és la forma en que van expressar la seva opinió. Alguns mitjans, sobretot nacionalistes, consideren que el fet de posar-se d’acord per publicar la mateixa editorial és una manera que tenen per influir en la població. Però jo crec que una gran part de la importància que tenen els mitjans en el món actual és gràcies a aquesta força que tenen per influir en l’opinió pública. Qualsevol mitjà, ja sigui escrit o audiovisual, amb el simple fet d’escollir quines notícies entraran en les seves publicacions, l’ordre d’aparició a partir de la importància que li atorguen i la manera de tractar-les ja estan influint en el que la gent pensarà. Un mitjà mai podrà ser totalment objectiu. Aquests mateixos mitjans, els que es queixen de la influència que els diaris catalans volen causar en la població, han de saber que pel simple fet d’estar publicant aquesta notícia ja estan fent el mateix que els diaris acusats.
Tot i això, fora d’aquesta polèmica, hem de tenir ben clara una qüestió. Podem estar més a favor o en contra de la opinió que aquests dotze mitjans van expressar però el que mai podem oblidar és que en aquest país existeix la llibertat d’expressió. Tots els mitjans de premsa i totes les persones poden dir el que pensen sense la por de ser censurats. Els mitjans nacionals poden estar en contra d’aquesta iniciativa però no poden queixar-se perquè l’única cosa que estan fent és expressar una opinió, que d’altra banda està molt estesa en el territori català.
Entrades
1 comentari:
La dignitat de Catalunya es defensava treient un estatut com Déu mana, i no paper mullat i retallat com el que vam aprovar. Tot i això, celebro que es demostri que els catalans tenim veu(vot...ho dubto)!
Publica un comentari a l'entrada